Las TIC y un mundo mejor, para algunos.

CEMENTERIO DE ORDENADORES

Un ordenador viejo plantea un problema. Reciclar no es rentable: el valor de los materiales salvados ni siquiera roza lo que cuesta extraerlos. Rentabilizarlos requeriría salarios misérrimos e ignorar olímpicamente engorrosas medidas de seguridad. La solución es Guiyu.
Guiyu, de apenas 200.000 habitantes, es el mayor cementerio de ordenadores y demás chatarra electrónica del mundo. Hay más veneno del primer mundo en India, Pakistán, Filipinas o Nigeria, pero en ninguno como en Guiyu, en la provincia china del Cantón. Sus calles son un enorme basurero de cables y hojalata. A veces el orden revela la alta especialización: medio centenar de contenedores con ordenadores portátiles se alzan unos diez metros en la calle principal; una docena de grandes bolsas con carcasas de Game Boy se acumulan un poco más allá; un triciclo a motor cargado hasta lo peligroso de placas metálicas cruza a toda velocidad la ciudad. Otras veces no hay más que cordilleras de plásticos y metales. Es lo poquísimo no aprovechable que queda al final de la cadena, y que terminará en el río.
El 95 % de la población come de los ordenadores. A diferencia del paisaje del Cantón, en Guiyu no hay fábricas. El taller es el cobertizo, el patio interior, unos taburetes en el salón de casa. La tecnología del siglo 21 se destripa con sudores y utensilios del 19, a martillazos, con destornilladores y alicates, sin más protección que guantes. Los tóner de las impresoras, irrecuperables, son tirados en cualquier lugar, pero antes se ha inhalado la carbonilla. El asunto no sería tan catastrófico si los ordenadores no contuvieran tantos elementos cancerígenos. Hasta hace pocos años, en las calles se quemaban cables para extraer el cobre y se bañaban en ácido los chips para recuperar ínfimas cantidades de oro. Ahora se hace en la trastienda.

Les TIC i l’educació

Per a l’educació crec que les TIC ens poden servir en certs moments i en certes ocasions però no són ni molt menys imprescindibles. Són més aviat una eina però com moltes d’altres que podem tenir o necessitar per tal de treballar en un cert col·lectiu un objectiu concret. No hem d’oblidar que el nostre camp de treball sempre ens trobarem amb dificultats per tal d’aconseguir allò que volem, sobretot econòmiques. Els eduacadors, normalment hem de treballar amb el que tenim i depenent del centre inclús sobreviure amb el que puguis aconseguir de donacions. Amb els 4 anys que porto treballant d’educador mai he fet ús de les TIC ja que la manca de pressupost, temps, etc m’ho impedien. Hem de recordar que cada dia són més imprescindibles les TIC ja que són com una invasió però aquestes s’han de comprar ja que en aquest món, encara, ningú regala res.

Moltes vegades m’he trobat que les TIC dificulten la meva tasca eduactiva ja que lluitar contra els mitjans de comunicació, les multinacionals, etc és molt difícil i aquestes creen una societat en la que sinó tens allò no ets ningú. Abans es deia la gran frase de “pienso luego existo”. Ara desgradaciadament es diu “tengo Facebooc pues existo”. Sembla com si la gent que no té un ordinador no es mereixés viure o fos d’un altre món.

Anant o fugint de les TIC?

QUIN MÓN VOLEM?

Aquestes lectures són una mostra més de cap a on està anant el món en el que vivim. Ja no es parla d’alfabetització com era entesa abans, la gent que no sap llegir ni escriure, sinó que ara s’inventen una nova alfabetització anomenada digital. A dia d’avui no està erradicada l’analfabetització quan ara apareix un nou tipus que farà que els mitjans que es disposen per acabar amb l’analfabetització “tradicional” ara també s’hauran de fer servir per acabar amb l’analfabetització digital. Ja hi ha, crec jo, prous problemes al món per tal de crear-ne de nous. Ara també es parla de l’exclusió social degut a aquesta analfabetització digital. A més aquesta es fa com si fos l’obligació de tothom de saber fer anar un ordinador i navegar per internet. Si us plau, primer acabem amb l’analbetisme i després pose’m-nos amb la digital. Avui en dia si no tens un ordinador sembla que no puguis fer més. Cada persona hauria de nèixer, en comptes d’amb un pa sota el braça amb un portàtil A on estem anant!

És evident que aporta moltes aventatges les TIC però no crec que s’hagin d’imposar, tal i com fan les multinacionals, que al cap i a la fi són qui controlen aquest món capitalista i a qui més els interessa que es venguin productes i que aquests estiguin a l’abast de tothom, cosa que permet internet.
És evident que a dia d’avui pots saber que és el que està succeïnt a l’altra banda del món i això genera altres visions d’altres realitats que abans no es podien saber si no vivies per tu mateix. Ara pots parlar amb gent de l’altre punta del món sense la necessitat de moure’t de casa, però també hem de fer servir les TIC per a millorar el nostre nivell de vida i no de fer-nos més esclaus del sistema.

"Los 'nativos' del mundo digital y el futuro de las TIC



Las nuevas tecnologías se han convertido, casi, en imprescindibles en nuestro mundo “moderno”. Sin ellas parece que no puedas existir o que seas “menos” persona. Creo que hay que ir con mucho cuidado con ellas ya que si que tienen ventajas y hacen la vida más sencilla y fácil para todos pero tienen otra parte de control, de perder la intimidad que es muy peligrosa sobretodo como la utilizan los gobiernos y otras entes. Tenemos que saber utilizar-las y no hacer-las imprescindibles ya que esto nos limita mucho como seres humanos. Ahora nadie puede ir sin móvil o sin tener un ordenador, cosa que encuentro que no tendría que ser un crimen el hecho de NO tenerlos y creo que se tendría que aceptar esa posibilidad de que la gente pudiera elegir, pero en este mundo controlado por las multinacionales que a la vez controlan los medios de comunicación hacen que sea casi imposible vivir sin ellos.

Motiu Blog

El motiu del Blog és clar i evident. L’he fet per l’assignatura de Noves Tecnologies. De fet mai m’hauria plantejat de fer i crear un blog.
La veritat és que només coneixo a dues persones que tenen blog i les dues l’han creat amb la mateixa intenció que no és una altra que la d’explicar les seves experiències i vivències des del lloc on estan. A més sempre pots penjar fotografies per compartir. Tot i així jo amb els mails ja en tinc prou per explicar les meves vivències des d’altres indrets del món. Encara que no hi ha res millor que explicar les coses cara a cara per compartir-les amb més sentiments i no a través d’un objecte, en aques cas l’ordinador, que sempre és molt fred.